ESPINETA I CARGOLI

GEGANTO DE LA DESTRAL

detall del bolet

pintant l'arbre

pintant l'arbre

arbre

El procés de la fibra de vidre està arribant a la seva fi. Algunes branques estan gairebé acabades i el tronc ja està endurint-se i perdent el "mordiente" (no sé com dir-ho en català  però ve a ser una mena de tacte apegalós que té la resina quan la fibra ja està seca i que va desapareixent poc a poc... molt poc a poc perquè estic fent la feina en hivern i la humitat dificulta el assecat . Però el cert es que ja estic cobrint les branques i es va atansant la fi d'aquesta part. al mateix temps estic començant a imprimar el cos amb "gesso" per tal de donar textura a la peça i fer-li perdre una mica el tramat que li dóna la fibra.  He d'anar pensant en la pintura, això es va acabant.

ARBRE

Estic començant la segona part del procés de construcció de l'arbre: la cobertura, la pell de la peça. Folrà amb resina de polièster especial per a porexpan (poliestirè) ja donarà a l'obra una textura especial, és la crosta externa -que no final, ja que la pintura serà la culminació- que dóna rigidesa a l'arbre. El procés d'aplicació és prou feixuc atès les rugositats de l'arbre,els panys de fibra de vidre no han de ser massa grans ja que cal que s'adhereixin al porex el suficient com per a poder sucar el tros de tela i cal repicar una i altra vegada amb la paletina damunt de tots els centímetres de material aplicat. M'agrada fer-ho tot i que sembla que això no s'acabarà mai. Miro les branques i penso en com anirà tot.


                                                                   L'arbre vell

En la ciutat hi ha una plaça

i en la plaça un arbre vell.

En l'arbre hi ha la tristesa

de saber que és el darrer.

*

Abans n'hi havia molts altres,

ara tan sols queda ell

com un record que s'apaga

entre el ferro i el ciment.

*

Diuen que volen tallar-lo,

que molesta, que el seu verd

trenca l'estètica pura

dels edificis que té

voltant-lo, voltors altíssims

a punt de menjar-se el cel.

Que al lloc que ocupa podrien

aparcar vint cotxes més.

Que és la casa on s'arreceren

centenars de bruts ocells

que ningú recordaria

si no fos perquè viu ell...

*

En la ciutat (algú conta)

hi havia fa molt de temps

un arbre gran i molt trist

que se sabia el darrer.

*

I plorava fulles grogues

en la tardor, i a l'hivern

es despullava i cantava

estranyes cançons al vent.

*

Quan venia primavera

despertava les arrels,

oblidava un poc la pena

i obria el somriure verd

que en estiu era rialla

que et feia sentir-te bé

quan, fugint del sol, entraves

en el cercle tou i fresc

del seu regne que assetjaven

cotxes, finques, fum, diners.

*

Quan el tallaren plovia.

Ja no he vist ploure mai més.

marc granell

ARBRE