dimarts, 8 de gener del 2013

ARBRE


Estic començant la segona part del procés de construcció de l'arbre: la cobertura, la pell de la peça. Folrà amb resina de polièster especial per a porexpan (poliestirè) ja donarà a l'obra una textura especial, és la crosta externa -que no final, ja que la pintura serà la culminació- que dóna rigidesa a l'arbre. El procés d'aplicació és prou feixuc atès les rugositats de l'arbre,els panys de fibra de vidre no han de ser massa grans ja que cal que s'adhereixin al porex el suficient com per a poder sucar el tros de tela i cal repicar una i altra vegada amb la paletina damunt de tots els centímetres de material aplicat. M'agrada fer-ho tot i que sembla que això no s'acabarà mai. Miro les branques i penso en com anirà tot.


                                                                   L'arbre vell
En la ciutat hi ha una plaça
i en la plaça un arbre vell.
En l'arbre hi ha la tristesa
de saber que és el darrer.
*
Abans n'hi havia molts altres,
ara tan sols queda ell
com un record que s'apaga
entre el ferro i el ciment.
*
Diuen que volen tallar-lo,
que molesta, que el seu verd
trenca l'estètica pura
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel.
Que al lloc que ocupa podrien
aparcar vint cotxes més.
Que és la casa on s'arreceren
centenars de bruts ocells
que ningú recordaria
si no fos perquè viu ell...
*
En la ciutat (algú conta)
hi havia fa molt de temps
un arbre gran i molt trist
que se sabia el darrer.
*
I plorava fulles grogues
en la tardor, i a l'hivern
es despullava i cantava
estranyes cançons al vent.
*
Quan venia primavera
despertava les arrels,
oblidava un poc la pena
i obria el somriure verd
que en estiu era rialla
que et feia sentir-te bé
quan, fugint del sol, entraves
en el cercle tou i fresc
del seu regne que assetjaven
cotxes, finques, fum, diners.
*
Quan el tallaren plovia.
Ja no he vist ploure mai més.


marc granell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada